Hem de controlar el carrer

Cert és que el jovent es mostra inconformista per naturalesa. 

La seva anàlisi de la societat és crítica, ja que elI no hi ha participat en res a la seva construcció, tot s'ho ha trobat fet.

Bé sabem que la realitat dista molt d'assemblar-se a qualsevol ideal, i els joves són idealistes. 

Aquesta adequació de I'ideal a la realitat en diem madurar, i no tots madurem al mateix temps, ni tant se val, tots madurem.

Aquest trobar-se amb la realitat pot ser de cop, a partir del treball i dels cops no gaire agradables que té la vida, aleshores un es forja. 

Pot donar-se el cas també de que un s'ho trobi tot pastat, de que no hagi de Iluitar per res, i Ilavors un viu un món irreal, quasi fictici i el que és pitjor, no se n'adona del món que víuen els altres.

Cal que el jove sigui educat per fer cara al món que li ha tocat viure i som precisament nosaltres els responsa­bles de la seva integració a la societat.

Si analitzem molt Ileugerament els sístemes integradors a la nostra so­cietat, els podrem dividir en tres grans blocs: la família, el col·legi i el carrer.

Tots tres són prou importants perquè els tinguem en compte. 

La in­fluència que cada un d'aquests blocs té en I'individu és inversament pro­porcional a I'ordre en que els hem esmentat.

Plantejada aquesta hipòtesi en treiem una conclusió: a la Ilarga si no controlem aquest gran bloc que és el carrer de res pot servir I'educació re­buda a casa o a I'escola. 

I parlem d'educació i no d'instrucció, ja que és aquella l'única que pot conduir a una integració positïva a la societat, que li pot aportar elements nous que la facin progressar. 

Ens referim a pro­grés social i per tant humà.

Aquest control s'ha de fer extensiu sobretot als mitjans de comunicació, i en especial a la publicitat.

Com po­drem exigir que es respectin uns va­lors a la nostra societat si per aquests mitjans n'estem potenciant tots uns altres?

Com podrem parlar de convi­vència social si els nostres herois del cinema o la cançó són violents i irres­pectuosos?

No es tracta aqui d'expo­sar el que s'ha de potenciar, sinó de ressaltar la importància d'aquest tercer gran bloc anomenat carrer.

Partim de la base de que és la mateixa socie­tat qui ha d'educar als seus elements nous, encaminant-los a un fi determi­nat que ha de ser d'integració en a­questa societat, amb I'esperança de que així s'està contribuïnt al seu propi perfeccionament.

I més que espe­rança seguretat!

Com a idea fonamental d'aquesta exposició afirmarem que perquè la societat sigui més forta a tots nivells hem de potenciar als seus individus en particular. 

Voldriem conscienciar de la importància que això té pel nos­tre propi futur. 

Si volem que els nos­tres fills el dia de demà ens governin bé, eduquem-los bé!

No exigim d'un nen que avui deixa de banda la seva imaginació per plantificar-se al da­vant dels joguets mecànics o de les famoses ï nefastes maquinetes escurabutxaques, que d'aquí uns anys tingui imaginació quan estigui ocupant algun càrrec polític, ni d'aquests joves que no tenen sales d`esbarjo on es puguin fomentar equips de treball, culturals o artístics, que no tenen ni tant se val una biblioteca, recriminar-els-hi que es passen tot el temps a la discoteca, o asseguts a díntre de qual­sevol bar. 

Així és realment com estem educant.

No podem opinar, generalitzar de com és I'educació a dintre de la famí­lia, però estem segurs que a dintre de cada casa que hi ha un jove, o bé hi ha hagut un daltabaix conflictiu entre ell i els seus pares o bé una passivitat o indiferència més inquietants encara. 

A I'escola, per norma general, el jove sortirà instruit, però no educat, per­què la societat no està preparada per a educar exclusivament a través de I'escola, i la veritat és que moltes ho­res de teoria educativa poden ensorrar-se amb un sol contacte amb la realitat.

Cert és que I'educació entesa com a potenciament de I'individu potser és la més honesta, però també la menys freqüent. 

Els objectius educatius van quasi sempre Iligats amb condiciona­ments polítics, religiosos i ideològics. 

Sigui com sigui, fan falta educadors al carrer si no podem fer que aquest ho sigui. 

Aquests educadors que treballin d'acord amb un pro­grama educatiu que sigui progressiu, que potenciï I'educació rebuda a casa o a I'escola, i si no, almenys, que I'ini­ciïn.

Que potenciïn a I'individu i I'aju­din a desenvolupar-se en tots els as­pectes de la seva dimensïonalitat hu­mana. 

En definitiva fan falta més grups d'educació en el temps de Ileu­re... però per damunt de tot cal poten­ciar als que ja tenim!.

Finalment, volem remarcar que s'ha d'ajudar a madurar al jovent d'una manera natural educant-lo per a la responsabilïtat.

Rubèn Fornós Casares