Que se'ns tingui en compte

Aquesta vegada volem reflexionar sobre un pro­blema municipal que ens afecta directament, com a tantes d'altres entitats de la nostra vila.

Per la nostra pròpia estructura, el Grup Sant Jordi té com a únics mitjans de financiació les quotes dels seus associats, que venen a resultar a 125 ptes. per família al mes, i la rifa nadalenca que permet que a I'any s'adquireixin una o dues tendes. 

Si bé pel caire de les nostres activitats a plena naturalesa les despeses són mínimes, sí n'hi han per a la bona organització del Grup i per a la realització de certes activitats educatives en les que es requereix un material didàctic, o simplement per a I'adquisició de material d'acampada. 

Com es pot veure amb aquestes fonts de financiació ben poca cosa es pot fer des del punt de vista societat que som del nostre poble.

Neces­sitats greus, com son les de disposar d'un mínim local decent, no les podem abordar per la nostra incapacitat econòmica de Ilogar-ne un. 

Des del punt de vista asso­ciatiu i a nivell d'Estat passa el mateix, que amb prou feines si pot subsistir la nostra Associació, i de la que en aquest sentit no ens podem refiar.

Això provoca que el nostre grup no pugui desenvolupar-se com voldria, la qual cosa repercuteix en tots nosaltres: nens, pares i educadors.

Imaginem que això deu passar més o menys en les altres entitats del nostre poble que treballen amb mai­nada. I aquí és on es planteja el problema que dèiem abans.

Si som entitats ubicades a Palamós i treballem per la nostra mainada, cas de tenir problemes de sub­sistència, financers,.... a qui hem de recorrer?

Les nos­tres associacions prou problemes deuen tenir perque ens vinguin a solucionar els de casa nostra. 

Pensem que ha de ser el propi municipi qui ha de vetllar perque grups com el nostre subsisteixin i s'enforteixin perque puguin continuar prestant un servei a Palamós (i que consti que el millor servei que podem prestar és educar als nostres nens en una línia d'estimació i servei al nostre poble!). Si és així, i soposem que no s`hauria de plantejar cada vegada que es renovés el Consistori, pensem que aquest s'hauria de plantejar la manera de fer-ho, a la vegada que manifestar-ho.

Aquest plantejament pot agafar diferents vertents, es pot potenciar una estructura abstracta en la que hi càpiga tot, Ilegeixi's Ateneu, o potenciar ja ara els grups que de ja fa temps estan Iluitant en el camp cultural­-esportiu-educatiu-artístic.... de la nostra vila.

Potser no hem de ser tan dràstics i hem de pensar en estructu­res intermitges. 

Pensem que a I'hora de plantejar-se una política d'aquest tipus el que s'ha de fer és mirar el bé comú, però no com un tot-que no existeix- sinó en totes les seves manifestacions particulars. 

Vull dir amb aixó que potenciar aquests petits (o grans) grups, estem potenciant el bé comú, perque ara per ara, tots ells estan oberts a tothom. 

Monopolitzar I'educació i el temps de Ileure, la cultura, les arts o I'esport, és en certa manera una dictadura, i aquesta experiència ja I'hem viscuda perque es torni a repetir a casa nostra. 

Que quan el nostre Ajuntament es plantegi aquest fet, par­teixi de la realitat que existeix, no la ignori ans la tingui en compte, és el que demanem, i sobretot que tingui visió de futur, i que sigui la que necessita Palamós, la que tots necessitem.

Rubèn Fornós