Hem de controlar el carrer

Cert és que el jovent es mostra inconformista per naturalesa. 

La seva anàlisi de la societat és crítica, ja que elI no hi ha participat en res a la seva construcció, tot s'ho ha trobat fet.

Bé sabem que la realitat dista molt d'assemblar-se a qualsevol ideal, i els joves són idealistes. 

Aquesta adequació de I'ideal a la realitat en diem madurar, i no tots madurem al mateix temps, ni tant se val, tots madurem.

Aquest trobar-se amb la realitat pot ser de cop, a partir del treball i dels cops no gaire agradables que té la vida, aleshores un es forja. 

Pot donar-se el cas també de que un s'ho trobi tot pastat, de que no hagi de Iluitar per res, i Ilavors un viu un món irreal, quasi fictici i el que és pitjor, no se n'adona del món que víuen els altres.

Cal que el jove sigui educat per fer cara al món que li ha tocat viure i som precisament nosaltres els responsa­bles de la seva integració a la societat.

Si analitzem molt Ileugerament els sístemes integradors a la nostra so­cietat, els podrem dividir en tres grans blocs: la família, el col·legi i el carrer.

Tots tres són prou importants perquè els tinguem en compte. 

La in­fluència que cada un d'aquests blocs té en I'individu és inversament pro­porcional a I'ordre en que els hem esmentat.

Plantejada aquesta hipòtesi en treiem una conclusió: a la Ilarga si no controlem aquest gran bloc que és el carrer de res pot servir I'educació re­buda a casa o a I'escola. 

I parlem d'educació i no d'instrucció, ja que és aquella l'única que pot conduir a una integració positïva a la societat, que li pot aportar elements nous que la facin progressar. 

Ens referim a pro­grés social i per tant humà.

Aquest control s'ha de fer extensiu sobretot als mitjans de comunicació, i en especial a la publicitat.

Com po­drem exigir que es respectin uns va­lors a la nostra societat si per aquests mitjans n'estem potenciant tots uns altres?

Com podrem parlar de convi­vència social si els nostres herois del cinema o la cançó són violents i irres­pectuosos?

No es tracta aqui d'expo­sar el que s'ha de potenciar, sinó de ressaltar la importància d'aquest tercer gran bloc anomenat carrer.

Partim de la base de que és la mateixa socie­tat qui ha d'educar als seus elements nous, encaminant-los a un fi determi­nat que ha de ser d'integració en a­questa societat, amb I'esperança de que així s'està contribuïnt al seu propi perfeccionament.

I més que espe­rança seguretat!

Com a idea fonamental d'aquesta exposició afirmarem que perquè la societat sigui més forta a tots nivells hem de potenciar als seus individus en particular. 

Voldriem conscienciar de la importància que això té pel nos­tre propi futur. 

Si volem que els nos­tres fills el dia de demà ens governin bé, eduquem-los bé!

No exigim d'un nen que avui deixa de banda la seva imaginació per plantificar-se al da­vant dels joguets mecànics o de les famoses ï nefastes maquinetes escurabutxaques, que d'aquí uns anys tingui imaginació quan estigui ocupant algun càrrec polític, ni d'aquests joves que no tenen sales d`esbarjo on es puguin fomentar equips de treball, culturals o artístics, que no tenen ni tant se val una biblioteca, recriminar-els-hi que es passen tot el temps a la discoteca, o asseguts a díntre de qual­sevol bar. 

Així és realment com estem educant.

No podem opinar, generalitzar de com és I'educació a dintre de la famí­lia, però estem segurs que a dintre de cada casa que hi ha un jove, o bé hi ha hagut un daltabaix conflictiu entre ell i els seus pares o bé una passivitat o indiferència més inquietants encara. 

A I'escola, per norma general, el jove sortirà instruit, però no educat, per­què la societat no està preparada per a educar exclusivament a través de I'escola, i la veritat és que moltes ho­res de teoria educativa poden ensorrar-se amb un sol contacte amb la realitat.

Cert és que I'educació entesa com a potenciament de I'individu potser és la més honesta, però també la menys freqüent. 

Els objectius educatius van quasi sempre Iligats amb condiciona­ments polítics, religiosos i ideològics. 

Sigui com sigui, fan falta educadors al carrer si no podem fer que aquest ho sigui. 

Aquests educadors que treballin d'acord amb un pro­grama educatiu que sigui progressiu, que potenciï I'educació rebuda a casa o a I'escola, i si no, almenys, que I'ini­ciïn.

Que potenciïn a I'individu i I'aju­din a desenvolupar-se en tots els as­pectes de la seva dimensïonalitat hu­mana. 

En definitiva fan falta més grups d'educació en el temps de Ileu­re... però per damunt de tot cal poten­ciar als que ja tenim!.

Finalment, volem remarcar que s'ha d'ajudar a madurar al jovent d'una manera natural educant-lo per a la responsabilïtat.

Rubèn Fornós Casares

Que se'ns tingui en compte

Aquesta vegada volem reflexionar sobre un pro­blema municipal que ens afecta directament, com a tantes d'altres entitats de la nostra vila.

Per la nostra pròpia estructura, el Grup Sant Jordi té com a únics mitjans de financiació les quotes dels seus associats, que venen a resultar a 125 ptes. per família al mes, i la rifa nadalenca que permet que a I'any s'adquireixin una o dues tendes. 

Si bé pel caire de les nostres activitats a plena naturalesa les despeses són mínimes, sí n'hi han per a la bona organització del Grup i per a la realització de certes activitats educatives en les que es requereix un material didàctic, o simplement per a I'adquisició de material d'acampada. 

Com es pot veure amb aquestes fonts de financiació ben poca cosa es pot fer des del punt de vista societat que som del nostre poble.

Neces­sitats greus, com son les de disposar d'un mínim local decent, no les podem abordar per la nostra incapacitat econòmica de Ilogar-ne un. 

Des del punt de vista asso­ciatiu i a nivell d'Estat passa el mateix, que amb prou feines si pot subsistir la nostra Associació, i de la que en aquest sentit no ens podem refiar.

Això provoca que el nostre grup no pugui desenvolupar-se com voldria, la qual cosa repercuteix en tots nosaltres: nens, pares i educadors.

Imaginem que això deu passar més o menys en les altres entitats del nostre poble que treballen amb mai­nada. I aquí és on es planteja el problema que dèiem abans.

Si som entitats ubicades a Palamós i treballem per la nostra mainada, cas de tenir problemes de sub­sistència, financers,.... a qui hem de recorrer?

Les nos­tres associacions prou problemes deuen tenir perque ens vinguin a solucionar els de casa nostra. 

Pensem que ha de ser el propi municipi qui ha de vetllar perque grups com el nostre subsisteixin i s'enforteixin perque puguin continuar prestant un servei a Palamós (i que consti que el millor servei que podem prestar és educar als nostres nens en una línia d'estimació i servei al nostre poble!). Si és així, i soposem que no s`hauria de plantejar cada vegada que es renovés el Consistori, pensem que aquest s'hauria de plantejar la manera de fer-ho, a la vegada que manifestar-ho.

Aquest plantejament pot agafar diferents vertents, es pot potenciar una estructura abstracta en la que hi càpiga tot, Ilegeixi's Ateneu, o potenciar ja ara els grups que de ja fa temps estan Iluitant en el camp cultural­-esportiu-educatiu-artístic.... de la nostra vila.

Potser no hem de ser tan dràstics i hem de pensar en estructu­res intermitges. 

Pensem que a I'hora de plantejar-se una política d'aquest tipus el que s'ha de fer és mirar el bé comú, però no com un tot-que no existeix- sinó en totes les seves manifestacions particulars. 

Vull dir amb aixó que potenciar aquests petits (o grans) grups, estem potenciant el bé comú, perque ara per ara, tots ells estan oberts a tothom. 

Monopolitzar I'educació i el temps de Ileure, la cultura, les arts o I'esport, és en certa manera una dictadura, i aquesta experiència ja I'hem viscuda perque es torni a repetir a casa nostra. 

Que quan el nostre Ajuntament es plantegi aquest fet, par­teixi de la realitat que existeix, no la ignori ans la tingui en compte, és el que demanem, i sobretot que tingui visió de futur, i que sigui la que necessita Palamós, la que tots necessitem.

Rubèn Fornós