21 de març 2003

Els Drets Humans en l'educació en el lleure

Des de fa temps, en els cursos de monitors de lleure, i sobretot en els de directors, faig una revisió crítica de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants.


Concretament, demano als alumnes que tot analitzant article per article i principi per principi, denunciïn o imaginin situacions de lleure (reals i/o imaginades) on es vulnerin aquests articles i principis. Després els hi demano què és allò que hem de fer com a professionals del lleure per preservar el seu compliment.

He de confessar que aparentment sembla un treball fàcil, però us asseguro que ho és gens. Tot depèn, però, de l’interès que s’hi posi en fer-ho. Els resultats, però, són sorprenents sempre.

Per motivar els alumnes a aquesta activitat els hi explico que sovint enarborem la bandera dels Drets Humans i la dels Drets dels Infants per defensar els nostres arguments, quan en realitat la majoria de nosaltres vam tenir un primer i quasibé únic contacte amb el redactat d’aquests drets fonamentals quan fèiem la bàsica o el batxillerat.

I els hi remarco que si tenim ben presents aquests drets, difícilment els vulnerarem.

Efectivament, amb les anàlisis efectuades al llarg de les classes, la major part de vulneració d’aquests drets fonamentals en contextos específics de lleure, els nostres alumnes creuen que són degut a la ignorància.

Posaré alguns exemples.

No fa gaires anys, una monitora em deia que en un casal d’estiu a les tardes, pràcticament totes, havien programat dues activitats: futbol per als nens i manualitats de costura per a les nenes. El primer principi dels Drets de l’Infant diu: "...aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe..." i més endavant el principi número 10 diu: "L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena..."

Està clar que, els responsables d’aquell casal, segurament per ignorància estaven vulnerant aquests principis fonamentals.

Com també està clar que si els tenim en compte, és ben fàcil preservar-los. En aquest cas concret, a banda que crec que els responsables d’aquesta programació a més eren curts de gambals, només calia programar ambdues activitats per a ambdós gèneres a la vegada: els nens i les nenes.

El novè principi dels Drets de l’Infant diu: "L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació..."

De l’anàlisi d’aquest principi va sorgir una vulneració aparentment inofensiva i emparada per una bona causa. 

A Palamós, fa anys, se celebra la Fira Nadalenca destinada a la venda de treballs manuals fets sobretot per la mainada per recaptar fons per a determinades activitats dels alumnes de l’Escola d’Educació Especial comarcal Els Àngels i més endavant per a la Fundació Vimar que treballa per a la construcció i el manteniment de pisos tutel·lats per a persones amb disminució psíquica.

El fi és bo, ningú en dubte, però i els mitjans? Hi havia una entitat de lleure, ja desapareguda, que els tres primers mesos del curs els destinaven a fer treballs manuals per a la seva venda.

Aquests treballs havien de ser vendibles i per tant l’objectiu principal del taller era pràctic i utilitarista (normalment els objectius que es plantegen en el món del lleure amb els tallers van lligats amb el desenvolupament personal com ara l’adquisició de tècniques, expressió i creativitat..., no amb els resultats materials del taller). 

No us sona això a explotació, tot i que sigui per una bona causa?

Ja sé que em podreu dir que sóc molt exagerat, però tot això fa reflexionar els alumnes, i a l’hora de programar les activitats ho tenen ben present.

Ara bé, el tema dels Drets de l’Home i dels Drets dels Infants, tot i que els articles i els principis són clars i ben definits, és un tema molt bellugadís.

Aleshores, és quan els hi parlo, en el cas dels infants, que hi ha un principi que deixa clar els dubtes: "L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació..." 

Aquest principi ens orienta en el sentit que els objectius que hem de programar en el lleure han de prioritzar precisament això, però encara més, que cada grup de nois i noies hauran de ser tractats individualment per descobrir les seves necessitats particulars i orientar-nos pel mateix principi.

D’aquesta manera podríem analitzar punt per punt. 

Acabaré, però, amb l’article cinquè dels Drets Humans que diu: "Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants". 

Els alumnes quan arriben a aquest punt tenen tendència a passar-lo perquè creuen que és evident que això no passa en el món del lleure.

¿I quan un monitor agafa com a cap d’esquila a un nen o nena i li fa la vida impossible?, ¿i quan un monitor castiga injustament i desproporcionadament un nen o nena?, ¿i quan un monitor avergonyeix al davant de tots els seus companys un nen o nena?...

És evident que, tot i que pugui semblar estrany, és un dels drets que més es vulneren, perquè la tortura i les penes i els tractes cruels, inhumans i degradants poden tenir graus però poden ser igual de cruels quan es fan de forma subtil i quasi imperceptible.

Jo sempre dono un consell als nostres alumnes: poseu-vos a la pell de cadascun dels nens i nenes que teniu a la vostra cura, segur que amb aquesta actitud empàtica veureu les coses clares quan tingueu algun dubte, recordeu sempre que esteu tractant amb persones i sobretot decidiu sempre que pugueu les coses en equip.

Rubèn Fornós Casares