Higiene alimentària

El passat dissabte vam inaugurar un altre curs de Monitor especialitzat en Menjadors Escolars. Ja fa set anys que l’Escola l’Empordà imparteix aquesta especialització a Figueres, de la mà del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Aquesta vegada però, hem introduït modificacions en el programa, i el Cap de Sanitat d’aquella comarca, acompanyat de dues farmacèutiques van impartir una classe sobre higiene alimentària i bons hàbits higiènics al servir el menjar.
D’aquesta classe es va confirmar, llei en mà, que la responsabilitat de servir menjar en bones condicions a poblacions de risc com ara els escolars, no solament és responsabilitat de qui cuina el menjar, sinó també de qui el serveix, sobretot en els casos que l’escola tenen contractat el servei de càtering.
El menjar, s’ha de servir en les condicions adequades perquè els bacteris no hagin tingut temps d’actuar. Us asseguro que després d’aquella classe i amb la meva experiència sobre organització en menjadors escolars i també en colònies, la pràctica em demostra que la gran majoria està incomplint la llei, i fent-ho estan posant en perill la salut dels nens.
La llei diu ben clar que des del més petit al més gran, tothom l’ha de complir sense excuses, perquè no fer-ho vol dir que estem posant els mitjans perquè es produeixin focus epidemiològics, i pel que vaig aprendre, costa tant fer les coses ben fetes com mal fetes. Aleshores, ¿quin és el problema?, al meu entendre la ignorància de la llei per part de qui organitza aquests serveis.

RUBÈN FORNÓS i CASARES

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el novembre de 2003

Benvinguda sigui la formació

La primera vegada que em vaig topar amb el concepte de formació permanent va ser a mitjants de la dècada dels vuitanta, i era un dels conceptes que em van fer estudiar a l’assignatura Teoria de l’Educació. Des de l’aleshores ha plogut molt, i aquest concepte, tal com el vaig estudiar ha evolucionat també molt.
L’educació permanent s’ha convertit en un efecte colateral de l’atur. Quants joves allarguen els estudis no per una necessitat real d’adquisició de nous coneixements, sinó per estar ocupats. L’atur també ha portat a altres modalitats d’educació permanent, com ara la que donen molts centres acollits als plans de formació europeus, on l’alumne “mata” les seves “estones lliures” formant-se en cursos gratuïts per a aturats majors de 25 anys. La formació permanent és conseqüència directa d’un món canviant on el flux d’informació és inassimilable i on cal estar preparat per adaptar-se a tots aquests canvis que són imprevisibles.
No us heu topat mai amb uns pares “retros” que no volen canviar l’ordinador al seu fill “perquè fa uns anys ja te’n vam comprar un i ens va costar molt!”. Aquest exemple il·lustra una manera de ser que no s’ha adaptat als temps que estem vivint, peró que hi conviu, com els internautes que convieuen en móns paral·lels amb aquells que no han navegat mai per internet...Tot i això, la formació permanent, vingui d’on vingui i per la causa que sigui: benvinguda sigui la formació.

RUBÈN FORNÓS i CASARES

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el setembre de 2003

A vegades

Avui us parlaré de la meva intimitat més profunda, fent una mena de teràpia que tal vegada m’ajudarà més a mi explicant-ho que a vosaltres llegint-ho. El meu problema, sempre ho ha estat i sovint l’he hagut d’afrontar encarant-m’hi, és una manca d’autoestima que ratlla el suïcidi social. No dono absolutament cap valor a allò que faig ni a allò que sóc. Això, quan tens responsabilitats socials i professionals, quan altres persones al teu costat et segueixen les passes sigui en l’àmbit professional o social, em fa sentir molt malament, perquè sóc conscient que no valorant-me a mi mateix, tampoc els valoro a ells. I faig l’esforç, i tot depèn de si el dia és gris i fosc o de si fa sol i bonança, és a dir, tot depèn del meu estat d’ànim. Reconec en mi aquest dèficit pel qual lluito constantment contra pensaments negatius que m’atormenten quan més bé podria estar als ulls dels altres. I és que les persones a vegades donem valor a les coses fins que les tenim. I sovint perdem la il·lusió quan allò que volíem ho hem aconseguit. És estrany, però és així... a vegades.

RUBÈN FORNÓS CASARES

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà l'agost de 2003

Una nova experiència

Estic fent un curs per internet organitzat per la Secretaria General de Joventut: “Prevenció del risc en adolescents i joves”. El curs per ell mateix és força interessant, ja que a part de tocar aspectes novedosos per a mi, m’està ajudant a mantenir-me al dia en aspectes relacionats amb el jovent. Però a banda del contingut del propi curs, estic visquent una experiència molt agradable amb la cinquantena d’alumnes que hi som apuntats d’arreu de Catalunya, tots professionals relacionats amb el jovent des de diferents àmbits de l’administració o de la formació, com ara és el meu cas. Estic aprenent de llarg molt més de les pròpies intervencions dels alumnes, algunes d’altíssima qualitat, que del propi temari preparat pels professors. Suposo que d’això es tracta, ja que el curs està dissenyat perquè cadascú digui la seva i ho rebi tothom alhora. Hores d’ara són més de dos-cents missatges de correu electrònic que he llegit i analitzat cadascun d’ells fil per randa: preguntes i respostes, aclariments, opinions i informacions... tot en un conjunt que conforma un gran debat on cadascú pot dir la seva tantes vegades com vulgui i sense límits d’extensió o temps i on tothom pot llegir (o no) allò que volem transmetre. Per a mi ha estat una nova experiència i l’he volgut compartir amb vosaltres.

RUBÈN FORNÓS

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà l'abril de 2003

Els Drets Humans en l'educació en el lleure

Des de fa temps, en els cursos de monitors de lleure, i sobretot en els de directors, faig una revisió crítica de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Drets dels Infants.

Concretament, demano als alumnes que tot analitzant article per article i principi per principi, denunciïn o imaginin situacions de lleure (reals i/o imaginades) on es vulnerin aquests articles i principis. Després els hi demano què és allò que hem de fer com a professionals del lleure per preservar el seu compliment.

He de confessar que aparentment sembla un treball fàcil, però us asseguro que ho és gens. Tot depèn, però, de l’interès que s’hi posi en fer-ho. Els resultats, però, són sorprenents sempre.

Per motivar els alumnes a aquesta activitat els hi explico que sovint enarborem la bandera dels Drets Humans i la dels Drets dels Infants per defensar els nostres arguments, quan en realitat la majoria de nosaltres vam tenir un primer i quasibé únic contacte amb el redactat d’aquests drets fonamentals quan fèiem la bàsica o el batxillerat.

I els hi remarco que si tenim ben presents aquests drets, difícilment els vulnerarem.

Efectivament, amb les anàlisis efectuades al llarg de les classes, la major part de vulneració d’aquests drets fonamentals en contextos específics de lleure, els nostres alumnes creuen que són degut a la ignorància.

Posaré alguns exemples.

No fa gaires anys, una monitora em deia que en un casal d’estiu a les tardes, pràcticament totes, havien programat dues activitats: futbol per als nens i manualitats de costura per a les nenes. El primer principi dels Drets de l’Infant diu: "...aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe..." i més endavant el principi número 10 diu: "L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena..."

Està clar que, els responsables d’aquell casal, segurament per ignorància estaven vulnerant aquests principis fonamentals.

Com també està clar que si els tenim en compte, és ben fàcil preservar-los. En aquest cas concret, a banda que crec que els responsables d’aquesta programació a més eren curts de gambals, només calia programar ambdues activitats per a ambdós gèneres a la vegada: els nens i les nenes.

El novè principi dels Drets de l’Infant diu: "L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació..."

De l’anàlisi d’aquest principi va sorgir una vulneració aparentment inofensiva i emparada per una bona causa. 

A Palamós, fa anys, se celebra la Fira Nadalenca destinada a la venda de treballs manuals fets sobretot per la mainada per recaptar fons per a determinades activitats dels alumnes de l’Escola d’Educació Especial comarcal Els Àngels i més endavant per a la Fundació Vimar que treballa per a la construcció i el manteniment de pisos tutel·lats per a persones amb disminució psíquica.

El fi és bo, ningú en dubte, però i els mitjans? Hi havia una entitat de lleure, ja desapareguda, que els tres primers mesos del curs els destinaven a fer treballs manuals per a la seva venda.

Aquests treballs havien de ser vendibles i per tant l’objectiu principal del taller era pràctic i utilitarista (normalment els objectius que es plantegen en el món del lleure amb els tallers van lligats amb el desenvolupament personal com ara l’adquisició de tècniques, expressió i creativitat..., no amb els resultats materials del taller). 

No us sona això a explotació, tot i que sigui per una bona causa?

Ja sé que em podreu dir que sóc molt exagerat, però tot això fa reflexionar els alumnes, i a l’hora de programar les activitats ho tenen ben present.

Ara bé, el tema dels Drets de l’Home i dels Drets dels Infants, tot i que els articles i els principis són clars i ben definits, és un tema molt bellugadís.

Aleshores, és quan els hi parlo, en el cas dels infants, que hi ha un principi que deixa clar els dubtes: "L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació..." 

Aquest principi ens orienta en el sentit que els objectius que hem de programar en el lleure han de prioritzar precisament això, però encara més, que cada grup de nois i noies hauran de ser tractats individualment per descobrir les seves necessitats particulars i orientar-nos pel mateix principi.

D’aquesta manera podríem analitzar punt per punt. 

Acabaré, però, amb l’article cinquè dels Drets Humans que diu: "Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants". 

Els alumnes quan arriben a aquest punt tenen tendència a passar-lo perquè creuen que és evident que això no passa en el món del lleure.

¿I quan un monitor agafa com a cap d’esquila a un nen o nena i li fa la vida impossible?, ¿i quan un monitor castiga injustament i desproporcionadament un nen o nena?, ¿i quan un monitor avergonyeix al davant de tots els seus companys un nen o nena?...

És evident que, tot i que pugui semblar estrany, és un dels drets que més es vulneren, perquè la tortura i les penes i els tractes cruels, inhumans i degradants poden tenir graus però poden ser igual de cruels quan es fan de forma subtil i quasi imperceptible.

Jo sempre dono un consell als nostres alumnes: poseu-vos a la pell de cadascun dels nens i nenes que teniu a la vostra cura, segur que amb aquesta actitud empàtica veureu les coses clares quan tingueu algun dubte, recordeu sempre que esteu tractant amb persones i sobretot decidiu sempre que pugueu les coses en equip.

Rubèn Fornós Casares

Ensenyar menys, educar més

He trobat en Josep Xarnach pel carrer, ens hem saludat i tot coincidint en el camí hem començat a xerrar. Conversa obligada: ¿com ha anat el Carnaval d’enguany? L’hem trobat molt participat, ell ha dit que els vint anys del Carnaval de Palamós han marcat un punt d’inflexió en el sentit que hi ha hagut molta qualitat i jo he fet incidència en el relleu generacional.
- “Els joves ens estan fotent patades” li dic.
- “És la seva obligació”, em respon.
A partir d’aquí parlem dels nostres fills que a la seva edat estan molt més capacitats que nosaltres quan teníem la seva edat en segons quins aspectes, per acabar parlant d’internet. Ens expliquem mútuament els nostres descobriments de planes web i possibilitats que hem descobert a la xarxa, i com a usuaris que en som tant ell com jo, quedem bocabadats del que ens expliquem mútuament. Arribem a una conclusió: avui en dia no hi ha problema amb la informació, el problema en tot cas és saber-la trobar i utilitzar. En Josep se m’acomiada amb una frase que m’ha inspirat aquest comentari, que em va fer rumiar i que encara ara em fa pensar: “a les escoles haurien d’ensenyar menys i educar més”.

RUBÈN FORNÓS

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el març de 2003

Sobre els abusos sexuals a menors encara hi ha molt a dir

Secretaria General de Joventut ha organitzat un seminari sobre el tema

Article publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el 21 de febrer de 2003

El passat dijous 13 de febrer va tenir lloc a l’aula de la Secretaria General de Joventut a Barcelona un seminari sobre “Els abusos sexuals a menors” organitzat per la mateixa Secretaria General de Joventut en el qual van participar una trentena de persones professionals del món del lleure, entre ells hi havia representada la nostra comarca a través de l’Escola l’Empordà. Aquest seminari va ser coordinat per la psicòloga Núria Grau i per Maria Victòria Bernadet, de l’Associació Fada (Associació per a l’assessorament i la prevenció d’abusos sexuals a menors).

Aquest seminari té com a objectius la sensibilització del món del lleure vers la realitat dels abusos sexuals a menors, donar a conèixer els serveis i suports socials que ara per ara existeixen i implicar als educadors del món del lleure en la prevenció dels abusos sexuals a menors.

També es va presentar l’Associació Fada, que és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 1997 a partir d’una necessitat social: prevenir i actuar en els casos d’abús sexual infantil.

Aquesta entitat treballa per donar suport emocional, informar, orientar i assessorar a tots aquells nens, nenes i adults que hagin patit i/o pateixin abusos sexuals durant la seva infància i/o adolescència.

El tarannà dels professionals i voluntaris que hi treballen (psicòlegs, advocats...) és el d’oferir un servei directe, personal i acollidor.

És desenvolupen tasques d’atenció personalitzada, suport i acompanyament, sensibilització, divulgació i prevenció.

¿Què és l’abús sexual infantil?

Segons el National Center of Child Abuse and Neglect (NCCAN): “Els contactes i interaccions entre un nen i un adult, quan l’adult (agressor) utilitza al nen per a estimular-se sexualment ell mateix, al nen o a una altra persona”.

Segons explica Maria Victòria Bernadet: “Hi ha moltes formes de definir un abús sexual infantil, però sempre es parla d'adults profanant la innocència i la intimitat dels nens, utilitzant per a això la seva superioritat física, afectiva i/o econòmica. La superioritat física s'utilitza en actes puntuals sota amenaces, obligant al nen a satisfer un impuls sexual. L'afectiva es dóna en els abusos dintre de la família, o en l'entorn social del nen, i solen ser, en la majoria dels casos, actes recurrents. En els abusos denominats com comerç sexual, prostitució o pornografia infantil, és el nivell econòmic de l'adult el que propicia aquests actes, aprofitant-se de la desprotecció dels nens que viuen en la misèria i la desigualtat”.

En el seminari europeu celebrat a València l’any 1998, Trencant Silencis, per a la prevenció dels abusos sexuals a menors es va posar de manifest en les seves conclusions finals que el 23% de les nenes i el 15% dels nens d’Espanya pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys, i que el 60% d’aquests casos no rep ajuda de ningú.

Bernadet justifica el fet de treballar a fons per informar sobre aquest tema, de la següent manera: “Sabent què és l'abús, com actua l’abusador i per què, hauria de ser possible buscar solucions per aconseguir eradicar-lo de la nostra societat. Però no és així. No només no disminueix sinó que augmenta estadística a d'estadística. I és així, bàsicament, perquè els agressors han mantingut i mantenen la seva impunitat gràcies que, des del punt de vista social i pedagògic, la sexualitat continua sent un tema tabú que genera una manca de comunicació entre adults i nens, no donant-los més opció que la de sobreviure com poden. Cal informar a fons sobre l'abús sexual infantil i les seves conseqüències, per eliminar les falses creences, com ara, que és exclusiu dels nivells socials mitjans i baixos, ja que no es tracta d'un tema econòmic, sinó d'una actitud personal, davant un àmbit concret de la vida”.

En aquest sentit Núria Grau va deixar ben clar que els que cometen abusos sexuals infantils no són necessàriament persones que estan malaltes, és més, la gran majoria no ho estan. De fet s’estan portant a terme estudis per definir el perfil de l’agressor, i pel que sembla no existeix un perfil que el defineixi, per la qual cosa no el podem catalogar ni ubicar en cap lloc de l’escala social.

Actituds inofensives com obligar l’infant a fer petons a tothom poden ser contraproduents, hem de deixar que els nens diguin no si ho volen i respectar-los la seva decisió, per petits que siguin. El perill és que el nen entengui el fet d’haver de fer un petó als adults com una obligació davant d’aquests i ho associï a les demandes d’un abús sexual com un fet natural al que hi és obligat pel sol fet que es tracta d’un adult qui li reclama l’atenció sexual. Aquest va ser un dels missatges que Núria Grau va transmetre al públic assistent.

L’abús sexual infantil es produeix normalment a l’entorn familiar del nen (¿qui deixa el nen a uns estranys?) i en aquest sentit, Maria Victòria Bernadet diu: “L'abús sexual infantil, especialment el que es produeix dintre de la família i el seu entorn, és un problema que la societat ha de ser capaç d'assumir per abordar-lo amb maduresa i donar-li un tractament natural i efectiu, com altres molts que existeixen avui en dia. També és fonamental que les administracions socials i de justícia deixin de costat l'actitud conservadora i arcaica que fan gala alguns dels seus membres en les seves respectives intervencions”.

Al davant d’una sospita d’abús sexual es va explicar que s’havia de comunicar a la Fiscalia de Menors, al Grup de Menors de la Policia Nacional o al Mossos d’Esquadra, als Serveis d’Atenció Primària o a la mateixa Associació Fada o d’altres relacionades. I es va deixar molt clar que no fer-ho constituïa un delicte si es donava el cas que realment es tractés d’un abús sexual a menors. També es va deixar palès que quan es té la sospita i l’hipotètic abusador sexual ocupa un càrrec social o de posició que el manté a prop dels infants i adolescents com ara mestre, psicòleg, capellà o religiós, monitor, etc. cal actuar ràpid i sense pensar-ho dues vegades a l’hora de comunicar el fet.

Finalment, també va quedar clar que en la gran majoria dels casos la víctima no menteix quan diu que han abusat d’ella.

El protocol bàsic d’actuacions en abusos sexuals i altres maltractaments a menors a la demarcació de Girona

L’octubre de l’any 2000 es va signar el Protocol bàsic d’actuacions en abusos sexuals i altres maltractaments a menors a la demarcació de Girona entre el representant del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el president i  el fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Girona, l’adjunt al síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels nens, els delegats territorials dels departaments de Justícia, de Benestar Social, de Sanitat i Seguretat Social i d’Ensenyament a Girona, l’intendent en cap de la regional policial de Girona, Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres i un representant dels metges forenses.

Aquest protocol coordina tots els esforços i posa en comú tots els mitjans personals i materials de les institucions i col·lectius representats per tal de lluitar de la forma més eficaç possible contra l’existència dels maltractaments infantils. Aquest protocol té quatre antecedents de protocols: l’any 1996 l’Ajuntament de Girona i el departament de Sanitat, l’any 1997 un altre per coordinar els hospitals de la ciutat de Girona, un tercer el mateix any a la Garrotxa i un quart l’any 1998, que va ser pioner a tot l’estat espanyol, el Protocol d’actuació en casos de violència domèstica.

Aquest protocol, en el seu apartat introductori, diu: “El menor –nen o adolescent menor de 18 anys- és una persona especialment vulnerable que cal protegir davant de qualsevol situació de risc que pugui generar-se al seu entorn, familiar i social, a fi de garantir el seu desenvolupament integral en tots els àmbits.

Cal partir de la base que els maltractaments no són solament actes de brutalitat aïllats, sinó també aquell conjunt d’accions i omissions negligents que minven els seus drets”.

El protocol gironí defineix el maltractament sexual com aquella situació en que el nen o adolescent és utilitzat a través de l’engany, la intimidació, la violència... per satisfer els desitjos sexuals de l’adult, ja sigui participant en activitats que tenen com a finalitat l’obtenció del plaer sexual o presenciant-les; activitats aquestes, per a les que el menor, d’acord amb el seu desenvolupament, no està preparat i que, per tant, no té capacitat per consentir (incest, violació, tocaments, seducció verbal, masturbació en presència d’un menor, pornografia, explotació sexual...).

Els principis generals d’actuació que presideixen aquest protocol són els de protecció al menor, la coordinació, l’agilització i la mínima intervenció. Protecció del menor en el sentit d’actuar encaminant-se a la protecció de l’interès superior del menor. Coordinació en el sentit d’actuar de forma unificada per part de les institucions que intervenen en aquest protocol. Agilització en el sentit d’intervenció immediata en el moment en que es detecta la situació de maltractament o d’abús i actuació que tendeixi a evitar la dilatació dels procediments. I mínima intervenció en el sentit d’evitar que el menor hagi de ser sotmès a actuacions repetitives, respectant la preeminència del procediment judicial, amb garantia dels principis de contradicció i immediació de les proves.

Així doncs aquest protocol actua des de l’àmbit administratiu: serveis socials, ensenyament, atenció al menor  i atenció a la víctima del departament de Justícia, serveis sanitaris, Mossos d’esquadra; des de l’àmbit jurídic: advocats, forenses, equips d’assessorament tècnic (psicòlegs i assistents socials), fiscalia, jutjat.

Tot i aquest protocol, tot i poder pensar que el tema dels abusos sexuals avui en dia és un tema resolt per la societat, res més lluny de la realitat. Fixem-nos que el primer protocol el signa l’Ajuntament de Girona i el departament de Sanitat tan sols sis anys enrere. Abans, res de res. Però el més greu del cas és que la investigació dels abusos sexuals infantils (bàsica per poder conèixer el problema amb exactitud i poder definir línies d’actuació) s’ha d’amagar perquè els investigadors tenen veritables problemes per portar-la a terme per part de d’institucions i entitats, ja que es considera un tema tabú. Però no solament troba dificultats la investigació, sinó la tasca informativa que entitats com l’Associació Fada estan portant a terme, que se’ls hi nega l’accés a escoles i instituts.

Si alguna Associació de Pares i Mares d’Alumnes de qualsevol escola de la nostra comarca, o qualsevol altre col·lectiu o particular es vol posar en contacte amb l’Associació Fada pot fer-ho al 933189769, correu-e asfada@suport.org 

Rubèn Fornós Casartes

Com la vida mateixa

L’Escola l’Empordà està fent un curs de Directors de Lleure a Girona i el passat cap de setmana vaig anar amb els alumnes (promig d’edat, 27 anys) de colònies a Esponellà i també vam fer una visita a l’Alberg de Joventut Cerverí de Girona, on després de dinar el responsable ens va fer una xerrada explicant com funcionava la Xarxa d’Albergs de la Generalitat de Catalunya i la possibilitat d’acollir grups de lleure.
L’anada a colònies amb els directors no té res a veure amb la dels monitors (promig d’edat, 20 anys), no solament pel fet que són més grans sinó perquè l’enfoc és substancialment diferent. Són colònies, les dels directors, on podem baixar molt més la guàrdia i en el fons això s’agraeix. Aquesta vegada els hi hem preparat un joc de rol perquè practiquessin el fet de demanar ajuts i subvencions. Els personatges: Secretaria General de Joventut, Diputació, Consell Comarcal, Ajuntament, Concessionari de Cotxes i Grup d’Alimentació. Tots ells amb instruccions molt concretes com ara Secretaria General de Joventut, que als 10 minuts de començat el joc els grups que no havien passat per finestreta a recollir els impresos de la subvenció es trobaven que s’havia acabat el termini de sol·licituds fins a l’any vinent. A cada subvenció o ajut aconseguit els grups rebien euros de mentida i guanyava qui n’havia aconseguit més. Com la vida real. I com a la vida real ens vam trobar un grup que només va rebre 300 euros quan en podia haver aconseguit 900 perquè només en va demanar 300 i un altre que va guanyar perquè va fer trampes: es van equivocar i els hi van donar 3.000 euros en comptes de 300 i ells com qui no se n’adona.

RUBÈN FORNÓS I CASARES

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el gener de 2003