Una vegada més la Comissió Organitzadora del Carnaval de Palamós us presenta els actes que ha programat per a la celebració de la festa més esbojarrada, potser, la més important de l’any.
Una vegada més, els palamosins envairan el carrer amb les seves disfresses i la seva disbauxa, i per uns dies, potser, viurem la il·lusió de creure’ns que som com som, allunyant-nos de les cabòries del dia a dia.
Una vegada més els sectors més carques pregaran pels nostres pecats sexuals, i una gran majoria, potser, pregarà perquè en aquest Carnaval pugui pecar.
Una vegada més la classe política estarà a l’aguait de la sàtira i la mofa, encaixant, potser, amb mitja rialla, totes les trompades que rebrà.
Una vegada més les colles es reuniran i treballaran les seves disfresses, la seva coreografia i els seus fils argumentals fins a límits insospitats per competir entre elles, potser, per demostrar que són les més creatives.
Una vegada més les comparses s’exhibiran a l’envelat i, potser, gaudirem d’un autèntic espectacle sense que ningú s’emprenyi.
Una vegada més les escoles inclouran en el seu currículum totes les activitats relacionades amb el Carnaval i, potser, d’aquesta activitat els nostres infants n’aprendran molt més del que pugui semblar.
Una vegada més els comerços dedicaran els seus esforços per fer que el Carnaval dels Botiguers continuï essent, potser, un factor més de la dinamització comercial del nostre poble.
Una vegada més la nostra rua serà, potser, la més lluïda de la Costa Brava.
Una vegada més tindrem un Carnestoltes d’allò més poca solta i, potser, la nostra Reina estarà per sucar-hi pa.
Una vegada més reviurem el ja mític Ball de les dones i, potser, ajudarem a fer-lo més mític lligant amb el nostre marit o muller.
Una vegada més enterrarem la sardina i el nostre Carnestoltes llegirà el seu testament, i potser, algú n’hi farà cas.
Una vegada més ens criticaran per allò que hem fet malament, per allò altre que no ha sortit com havia de sortir o per allò que no havíem previst del tot, i, potser, no ens ho agafarem malament.
I per acabar, una vegada més, aquesta vegada segur que en gaudirem del Carnaval.
Potser.
Rubèn Fornós i Casares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada