Pànic a la rutina

Aquest estiu l'estic percebent com el més estrany de la meva vida.

Bàsicament, influeixen més d'un i de dos factors.

Entre ells la calor extrema a la que no hi estic acostumat, i la meva condició d'avi que m'ha obligat a adaptar moltes estones de la meva vida a aquesta condició amb plena ocupació.

També treballar dia sí i dia també en els continguts del curs de manipulació d'aliments amb un nivell d'autoexigència que crec que superava les meves capacitats, i un trencament amb la rutina que et deixa més temps per a l'autocrítica.

Són alguns dels factors que segurament també hi han influït a fer d'aquest estiu una temporada arrítmica, quasi de deixar passar els dies, amb la sensació de poc treball productiu i moltes estones que podrien haver estar de relax desaprofitades per una manca de programació exigent.

Amb altres paraules, la sensació d'haver desaprofitat una temporada estiuenca per la manca d'organització.

Després, quan hi reflexiono a fons, veig que ben bé això no és així, que hi ha circumstàncies alienes a mi que condicionen la meva vida, si una d'elles és el fet de ser avi, l'altra és el fet que la Lídia, la meva muller, treballi a l'estiu més que mai.

Acabem un curs de monitors i monitores a Calonge i dilluns que ve en comença un de directors i directores a Figueres.

La setmana vinent la tinc tota hipotecada amb les classes i la Lídia que s'agafa normalment dues setmanes de vacances ara al setembre, se n'ha hipotecat una ja que no deixarà de donar classes.

Però resulta que d'aquí dues setmanes podrem fer vacances tots dos, cosa que ha estat possible gràcies a que aquest curs de Figueres té un format estrany entre intensiu i de caps de setmana, i al fet que el cap de setmana de l'11 de setembre no hi ha classes.

Per això, aquest matí, la Lídia m'ha insinuat que podríem marxar uns dies plegats.

...

I dit i fet, així ho vam fer.

Vam anar uns dies a les Hurdes a Extremadura i la veritat és que vam quedar gratament sorpresos per tot plegat.

Aquest escrit havia quedat inacabat dins de l'ordinador i he decidit que tingués vida en comptes de desterrar-lo a l'oblit, però, per a això, cal donar-li el toc final que li dona sentit, que l’explica, que el justifica i que el conclou, final que hi és present sempre en el meu estil literari.

El problema és que no recordo perquè ho vaig escriure, tot i que tinc un pensament recurrent: la por de caure en una rutina de treball aquest nou curs que acabem d'encetar.

I si són ja tretze els cursos que he encetat amb l'Escola l'Empordà i en cap dels dotze anteriors he caigut en la rutina, en tots els inicis, com ara, he tingut el pànic de caure-hi.

Ja em passarà i confio que aquesta por em sigui d'ajuda per evitar caure en la rutina.

Bon inici de curs a tothom.

Rubèn Fornós Casares

Nota:

Com es nota que aquest escrit està fet en dues etapes!

En la primera part utilitzo la paraula rutina de forma positiva com a sinònim d'hàbit de treball i en la segona part, la paraula rutina l'utilitzo de forma totalment contrària com a sinònim de treball poc creatiu.

Ja veieu, si ni no jo mateix sóc capaç de donar un sentit unívoc a les meves paraules, com puc pretendre que els alumnes, que són entitats alienes a mi, entenguin tot el que explico a classe amb la precisió que jo pretenc dir les coses?

Prohibir

Què bé que queda dir: jo no sóc partidari de les prohibicions, de les obligacions!

Però, què fals queda també per a un polític fer aquestes mateixes afirmacions!

El dret en el qual basem la nostra convivència, els drets humans com a fonament bàsic de la mateixa no és altra cosa que un compendi de prohibicions i obligacions. Prohibida la discriminació, prohibida la tortura, l’obligació de donar educació, l’obligació d’alimentar els fills...

El codi de circulació acumula prohibicions i obligacions i no crec que sigui qüestionada per ningú la seva necessitat per tal de posar ordre al que d’altra manera seria un caos circulatori que posaria en perill moltes vides humanes.

Sempre he entès que això era precisament el què ens diferenciava dels animals, la capacitat de regular els nostres instints, i que una societat era més avançada quant més regulada estava.

Aquí agafa tot el seu sentit la democràcia enfront les dictadures, en el sentit que aquesta regulació pot ser imposada per una sola persona i el seu seguici o per la majoria del poble a través dels seus representants.

Tot i que, tot s’ha de dir, el sistema de representació de la democràcia, avui en dia, està en qüestió.

És pel què acabo d’exposar que no puc entendre que hi hagi precisament polítics (que per definició són els que treballen en les prohibicions i les obligacions des del Parlament) que justifiquin el seu vot a favor de les “corridas” dient que no són partidaris de les prohibicions.

Aquests polítics, no fan de polítics i per això estan al Parlament?, per impedir que es facin lleis que prohibeixin i obliguin als ciutadans?, és a dir, com que no són partidaris de les prohibicions hem d’entendre que no han votat per la llei antitabac, ni per la limitació de la ingesta d’alcohol en la conducció, ni per la limitació de begudes als menors...

Aquí ningú es mama el dit!

S’ha de ser valent i cadascú acceptar les conseqüències dels seus vots al Parlament i justificar-los davant els electors, que ho som tots, no només els seus representats (encara ara, que jo sàpiga, no hi ha cap polític que tingui accés al vot dels ciutadans per saber a qui ha de donar explicacions i a qui no).

No ser partidari de les prohibicions és una explicació per part d’un polític, si més no, molt pobre, per no dir hipòcrita.

Jo, particularment, sempre he estat en contra de les “corridas”. Ja de ben petit trobava esgarrifós que als braus els clavessin “banderillas” i més d’una vegada havia signat en campanyes antibraus. Recordo que ja ho vaig fer a la dècada dels vuitanta quan la senyora Pelegrí, delegada de la Associació Protectora d’Animals de Palamós m’ho va demanar i l’admiració que vaig sentir per aquella persona, que jo veia aleshores molt gran (ara és una velleta), quan va ser escridassada per algunes persones fervoroses defensores de la “fiesta”.

Per a mi, el que ahir va aprovar el Parlament de Catalunya és un pas molt important per a la nostra humanització, com quan s’aproven lleis contra els maltractaments o d’altra índole que suposen un avanç en tot allò que fa referència als drets humans.

Citant-me a mi mateix: “la tradició no és garantia de res”, i encara era n’estic convençut d’aquesta afirmació, les tradicions s’han d’adaptar als temps, a la societat, als drets adquirits i com en aquest cas als drets humanitzadors dels animals, que estan inclosos en els drets humans de cinquena generació.

No es tracta d’allò que sovint escoltem: “fulanito o fulanita tracta millor als animals que a les persones”, sinó d’allò altre: “diga’m com tractes els animals i et diré com tractes a les persones”.

Rubèn Fornós Casares

Cançons poc adequades

Ahir vaig anar a la casa de colònies El Xalió de Sant Miquel de Campmajor. Hi havien els alumnes dels Campus Jove de Sant Feliu de Guíxols. Abans d'ahir van marxar els del campus de Palamós havent coincidit mig dia plegats.
A mig matí els professors van preveure que els hi fes un taller de cançons. Feia una calda que no l'aguantava ni Déu. Hi havia 36 alumnes i plegats ens vam aixoplugar d'aquella calor al porxo. He de reconèixer que no era el millor moment per fer allò, però posats a reconèixer coses, cal fer-ho també del fet que no era moment per fer absolutament res llevat de jaure a l'ombra o empicinar-se i gaudir de la frescor de l'aigua.
De tots, el qui estava en pitjors condicions era jo.
Ho reconec.
Malgrat tot vaig estar una hora llarga ensenyant cançons de diverses tipologies i seguint un petit fil conductor que de vegades era el país d'origen de la cançó, altres vegades el nivell d'animació de les mateixes, les cançons que són o formen part de contes o la seva temàtica.
Quan arribo a aquest punt els explico que quan reflexionem amb les temàtiques de les cançons hem d'anar en compte de sobretot no entrar en contradicció amb allò que volem transmetre als infants i, aleshores, poso tot un reguitzell d'exemples de cançons que fan apologia del beure o del masclisme.
Cançons normalment de gresca i que sovint havia cantat jo mateix a la mainada i que ara no ho faria.
I acabo cantant-lis la cançó popular catalana Rossinyol que vas a França, de forma molt suau i melòdica.
M'aturo de cop i els hi demano si consideren que aquesta cançó és maca i tots diuen que sí, perquè ho és i molt. Aleshores els comento la lletra. Aquesta cançó va d'una pobra noia que l'han obligat a casar-se amb un pastor i que guardant el ramat perd a l'esquellada que la troba un vaquer i que li reclama els seus serveis sexuals a canvi de retornar-li l'ovella.
Bé de fet m'han arribat forces versions que varien les unes de les altres, però totes elles parlen de la noia malmaridada a un pastor com si fos la cosa més normal del món.
I si en una versió la lletra diu "això són coses de mainatge... tenen pa i volen formatge" com resposta del vaquer a la noia quan aquesta li promet un petó i una abraçada, en una altra versió es converteix en la sentència de la cançó com dient, no sé de que et queixes noia: estàs casada i encara gràcies que et mantenen.
En qualsevol cas el masclisme és en aquesta cançó a l'ordre del dia i això va en total dissonància amb allò que volem educar.
Jo estava xop i em sentia un xic afònic, ja que tot i que sé perfectament que s'ha d'hidratar la gola quan cantes, no acabo fent-ho mai.

Rubèn Fornós Casares

Nova edició del Campus Jove de Palamós

Nova edició del Campus Jove de Palamós

Aquest mes de juliol una proposta lúdicoformativa per a joves de 14 a 17 anys

Aquest mes de juliol s’inicia una nova edició del Campus Jove de Palamós, una proposta lúdicoformativa per a joves de 14 a 17 anys, que s’iniciarà el 5 de juliol i finalitzarà el 30 d’aquest mateix mes. Quatre setmanes de dilluns a divendres en horari de les 5h a les 8h de la tarda on els joves a més de seguir el pla formatiu dels cursos de premonitors i premonitores que habitualment convoca l’Escola d’educadors i educadores en el lleure l’Empordà, segueixen un pla d’acció basat en l’aprenentatge servei.

El Campus Jove de Palamós es va iniciar ara fa sis anys i quasi ininterrompudament s’ha portat a terme cada estiu com a alternativa als casals d’estiu, que no estan pensats per a aquestes edats, i també com a proposta lúdicoformativa, integrant el curs de premonitors i premonitores amb activitats de lleure educatiu pròpies per a la seva condició de joves i adolescents.

Basats en tres eixos fonamentals: el treball d’equip i la creativitat, la socialització i els drets humans, els professors i professores de l’escola donen aquesta formació d’iniciació al lleure educatiu emprant metodologies adients a la dinàmica juvenil i proposen als alumnes uns projectes per a dur a terme dins el que hom anomena aprenentatge servei, és a dir, portar a la pràctica de forma generosa i immediata allò que a la vegada es va aprenent. Enguany es proposarà als alumnes la realització de la 2a Fira per la Pau al passeig de Palamós, on en el marc de la mateixa hi col·laborarà el grup palafrugellenc de rocksteady, The Beginners, que actuarà en directe, i la realització d’un spot publicitari basat en l’educació de gènere, entre altres projectes, com ara la diada del conte en el casal municipal. Aquesta darrera proposta consisteix en anar a explicar contes per als més petitons del casal d’estiu municipal.

El resultat de tot plegat és un equip de joves que al llarg de tot el mes han reflexionat sobre l’educació en el lleure, han treballat en equip de forma productiva, és a dir, creativa i ho han fet des de l’òptica de la socialització democràtica i del profund respecte i promoció dels drets humans. Resultat que afecta sobretot a les seves actituds basades en valors socials, democràtics i humanitaris, i habilitats de resolució de conflictes i de mediació de problemes. Resultat que, òbviament, es reflecteix més enllà d’aquest Campus Jove i es trasllada als llocs de la seva vida quotidiana, com ara l’institut.

Les inscripcions són obertes i es poden fer al Punt Jove de Palamós o bé per internet a www.emporda.org