Sempre he pensat que per fer de professor s'ha d'estar al dia

Jo em vaig estrenar com professor dels cursos de monitors de lleure l’any 1990, d’això ja fa 19 anys.

Abans donava classes en una escola avui ja desapareguda que tenia la seu a Barcelona i una delegació a Girona, fèiem un curs de monitors l’any. Quan acabava el curs, com si s’hagués acabat per sempre la meva feina, destruïa molts dels esquemes i apunts que havia elaborat i que no eren pas pocs.

Quan el meu company de feina, en Jordi, es va incorporar a l’escola, l’any 1992, se’n va adonar d’això i m’ho va fer notar dient: “no veus quina quantitat d’energia gastes cada vegada tornant-ho a elaborar tot de nou” i jo li vaig respondre que d’aquesta manera m’obligava a estar al dia.

La veritat és que m’ha fet pànic sempre fer de professor que explica coses obsoletes i ja superades per altres més consistents. L’experiència però m’ha demostrat que això d’estar al dia, tal com ho concebia, és quelcom molt relatiu.

Amb el munt de teories que hi ha sobre l’aprenentatge, què vol dir estar al dia? Acceptar-ne unes o rebutjar-ne unes altres? O explicar-les totes, si som capaços de tenir aquests coneixements, i deixar que l’alumne triï?

Avui la concepció d’un professor ha canviat, el professor ja no és el sac de coneixements que els té tots, sinó que és un animador, un dinamitzador de l’aprenentatge on els alumnes són convidats a endinsar-se en un món que d’acord amb la “Teoria del sac” que en el seu dia ja vaig explicar, desconeixen o coneixen en la mateixa línia en que se’ls encamina o bé tot al contrari i que, en qualsevol dels casos, és beneficiós per engruixir el nostre sac de coneixements.

Avui, gràcies a internet, els coneixements hi són tots i al nostre abast. Hem de saber navegar , però. Cal que sapiguem contrastar les informacions i sempre anar a la font.

Jo particularment, tinc la sort de rebre molta informació a través de les memòries que els alumnes han de presentar de les seves pràctiques i que jo avaluo. Això em fa posar al dia i també estic al dia de quantes coses incoherents s’estan portant a terme a la realitat. Plantejament d’activitats que no tenen cap relació amb els objectius proposats. Tot un sac de bones intencions i prou. Però el que és més greu, activitats que no tenen cap nexe d’unió entre elles que no sigui el de passar el temps i tenir entretinguda la mainada... però clar, això forma part d’un altre tema d’estudi.

Ara estic parlant d’estar al dia.

Doncs bé, analitzant allò que s’està portant a terme a través de les memòries, les pròpies experiències dels alumnes que m’expliquen, les exigències de les empreses de serveis d’educació en el lleure, bàsicament, puc detectar quina és la demanda d’aquest sector, quins són els seus dèficits i marcar una trajectòria curricular que finalment quedarà reflectida en les meves classes.
Això però, també és el que no solament jo com professor faig, sinó la pròpia Escola l’Empordà porta a terme a nivell general. Per això, i quan encara érem delegació d’aquella escola de Barcelona vam començar a diferenciar-nos perquè vam basar l’aprenentatge del curs de monitors en dos eixos bàsics: la responsabilitat i la seguretat per un cantó i per l’altre el fet de que estem tractant amb persones.

La nostra és una escola dinàmica perquè l’engranatge que s’ha de moure per fer canvis és molt simple. Les decisions de l’equip directiu es poden portar a terme pràcticament d’immediat i això ens ajuda a estar al dia perquè no tenim la llosa d’haver de moure moltes peces.

Això també ens fa anar per endavant amb la dificultat d’haver de contrastar si allò que estem fent, la direcció que hem pres, és la correcta.

Ara per ara, la nostra major satisfacció és comprovar que el Pla de Qualificacions Professionals corrobora en un percentatge molt alt tot allò que estem fent, tot allò que havíem introduït...

Però la millor constatació és comprovar com els nostres alumnes surten ben preparats per afrontar el repte de l’educació en el lleure.

RUBÈN FORNÓS CASARES

Monitors per a la tercera edat

Rebo una trucada demanant-me si podríem signar un conveni de pràctiques.

Tot i que no calen aquests convenis ja que el nostre “Quadern del curs i de pràctiques” dels cursos de monitors i de directors de lleure deixa ben clar que l’alumne/a té l’assegurança com a tal alumne/a de la nostra escola durant el període de pràctiques i que per a que aquesta sigui efectiva l’única condició és que aquest ens comuniqui que farà aquestes pràctiques abans de començar-les.

Malgrat això, però, moltes empreses i entitats signen un conveni de pràctiques per a més seguretat, conveni per a un temps indefinit i general per acollir qualsevol alumne/a de la nostra escola.

Doncs bé, al què anàvem, rebo la trucada i els dic que m’enviïn un correu electrònic demanant-m’ho per, d’aquesta manera, poder-lo omplir i fer-lo arribar signat.

Tot anava bé fins al final de tot on m’assabento que estic parlant amb una residència de la tercera edat.

“Perdoni”, dic al meu interlocutor, “crec que hi ha un error, ja que nosaltres som una escola de monitors i directors de lleure infantil i juvenil”, i vaig remarcar això d’infantil i juvenil.

La meva sorpresa va ser quan em va respondre que ja ho sabia, que per això trucava, que des de feia temps allà només es contractaven monitors sortits de la nostra escola: “és que ens els formeu molt bé i són els que ens funcionen millor”, em va dir.

Jo, naturalment, vaig deixar molt clar que, ara per ara, no era permès fer les pràctiques en una residència de la tercera edat.

Aquesta és l’anècdota, però aquesta anècdota ens diu moltes coses.

Si en els cursos de monitors s’expliqués l’especificitat de la tercera edat, de la mateixa manera que expliquem l’especificitat de l’adolescència, què més hauríem d’introduir per formar monitors per a la tercera edat?

L’àvia de la meva dona, la Lola, acaba de fer 102 anys d’edat i està a la residència Sant Jordi de Celrà. Allà he vist les activitats que els hi fan fer.

Quina diferència hi ha en les d’un casal o esplai?

Adaptades, naturalment, de la mateixa manera que s’han d’adaptar les activitats als diferents col·lectius d’usuaris i al context.

Intentem aplicar el model integral del lleure a la tercera edat?


Objectiu global, que els usuaris s’ho passin bé.

Passar-s’ho bé tenint en compte de protegir-los d’ells mateixos. Una persona gran s’ho pot passar bé sortint sola a passejar, però pot prendre mal o desorientar-se perquè potser no té totes les seves facultats, per tant si això passés acabaria no passant-s'ho bé i som els seus cuidadors, els seus monitors els qui hem de vetllar perquè això no passi, l’hem de protegir d’ell mateix.


Estar ben atesos
Persones que necessiten portar a terme les seves necessitats biològiques com qualsevol persona, amb la característica individual de cadascuna d'elles com a la resta del món. Persones que des del punt de vista de l'alimentació, la higiene, la comoditat, en definitiva la salut, necessiten l’atenció adequada.


Activitats adequades

Que les activitats en les que participen siguin adequades, tant per la seva edat com pel context en el qual es desenvolupen. Activitats adequades tenint en compte el col·lectiu en general i les individualitats que conformen aquest col·lectiu i contextualitzades en el sentit que no pixin fora de test.


Tracte humà
Persones de la tercera edat que han de ser tractades com a persones, sempre i sense excepció, d’acord amb el manual de com es tracten les persones, la Declaració universal dels drets humans de l’ONU. Sense excepció, fins i tot un malalt mental té els seus drets com a persona, i la seva llibertat fins allà on pugui exercir-la.


Qualitat pedagògica

Les activitats que se’ls hi faci han de tenir un sentit i fins tots uns objectius pedagògics educatius basats sobretot en la convivència i el respecte entre persones, però també de desenvolupament personal, de manteniment i d’evitació del deteriorament de les facultats humanes. Aquí és on es valora la qualitat dels programes que es porten a terme, si responen a necessitats educatives reals o només tenen una funció de passar l’estona en el sentit de cobrir l’expedient.


Activitats divertides

Aquestes persones les malalties, la vellesa, la separació de la seva rutina a la que estaven acostumades quan vivien soles, el viure en comunitat en un entorn nou i estrany, habituar-se a horaris nous i sobretot a unes normes en les que elles no han participat a la seva elaboració, en alguns d’aquests aspectes o en tots ja se’ls hi fa prou difícil superar el dia a dia perquè a més se’ls faci propostes d’activitats avorrides, poc interessants i gens motivadores. Les activitats els hi ha d’agradar i s’han de divertir fent-les i això s’aconsegueix motivant-les i centrant el seu interès en fer participar d’aquestes activitats.


Activitats ben gestionades i segures

Finalment, les activitats han d’estar ben gestionades i han de ser segures, tant des d’un punt de vista col·lectiu com des d’un punt de vista individual.


El model integral del lleure és perfectament aplicable a la tercera edat?, i tant que sí.

Aquest fet del que estem parlant m’ha fet replantejar de nou la definició de lleure ampliant-ne el seu àmbit d’actuació, per què no?

Una altra cosa és que la llei ho vegi o ho contempli d’aquesta manera.

Tot just ara, si s’aprova la Llei d’educació de Catalunya, serà reconeguda en l’àmbit legal una realitat que fa molts anys que existeix, el fet que dins l’àmbit escolar i fora de l’horari lectiu, tot el que s’hi fa és lleure.

El món real va sempre per davant de la legislació, i amb tot això que parlem hi ha la realitat del lleure en la tercera edat que l’hauríem de separar de les activitats de recuperació de determinades malalties però que se’ns podria fer difícil diferenciar quan es tracta d’activitats de lleure o d’activitats preventives, com ara les que es poden fer per exercitar el cervell en la prevenció de l’Alzeimer.

La realitat és que hi ha monitors/es i directors/es de lleure formats per la nostra escola que han trobat la seva sortida professional en el món de la tercera edat aplicant-hi els coneixements que els hi hem proporcionat.

Ara, encara, la professió de monitor/a i director/a de lleure és emergent i per tant està lluitant per trobar el seu àmbit d’aplicació i quan més ampli sigui aquest més possibilitats tindrà el professional de trobar feina.

Potser algun dia aquest títol no portarà el qualificatiu d’activitats infantils i juvenils i serà simplement monitor i director de lleure!

Rubèn Fornós i Casares