El temps que un monitor/a passa amb els infants

És important el temps que passem com a monitors/es amb els infants?
Jo crec que sí en el sentit que un mateix monitor/a pot exercir la seva funció educadora amb més intensitat quant més temps l’exerceix. Això sembla obvi, el que no està tant clar és que tothom tingui la mateixa capacitat educadora, però això ara tant-se-val, és una altra variable diferent a la del temps. Podríem afirmar doncs que quant més temps passem amb els infants més possibilitats tenim d’educar-los.

Fem ara uns petits càlculs. Un nen/a que va a l’escola 7 hores al dia, 5 dies a la setmana, hi passa dins l’aula 35 hores setmanals. Això vol dir 1.260 hores en un curs escolar.

Aquest mateix nen/a si es queda al servei de menjador escolar hi passa durant el mateix curs 560 hores. I si a més, fa ús del servei de transport escolar hi passa al llarg del curs un promig de 180 a 270 hores. Aquest mateix nen/a pot ser que a l’estiu vagi a un casal a les tardes els mesos de juliol i agost, és a dir 180 hores.

La societat dóna un gran valor als mestres i molt poc, proporcionalment, als monitors/es de menjadors escolars, que passen amb els nens pràcticament la meitat del temps que hi passen els mestres. El mateix passa amb el reconeixement d’un monitor/a de casal i els reconeixement d’un acompanyant de transport escolar, que hi dediquen el mateix nombre d’hores. Però el que és pitjor és que ni els propis monitors són conscients que aquesta manca de reconeixement és totalment injusta.

Els pares d’aquest nen o nena segurament es preocupen de què li ensenyen a l’escola, dins de l’aula, però, tenen aquesta mateixa preocupació en la resta dels casos?, de com serà educat dins del servei de menjador?, o en el casal?... i de ben segur que ni els hi passa pel cap que el seu fill o filla pugui ser també educat en el servei de transport escolar.

Una de les variables que determinen la influència que un educador/a té sobre els infants és el temps que aquest passa amb ells, però la societat no és conseqüent amb el nivell d’exigència ni de control que exerceix sobre els diversos educadors.

Per sort, cada vegada més, les entitats que contracten monitors de menjadors i acompanyants de transport exigeixen una formació específica i també cada vegada més, conseqüentment, es constaten els bons resultats educatius.

Rubèn Fornós i Casares

Som educadors encara que no ho volguem

Les persones que tenen cura dels menors són, rotundament, educadors encara que aquest no sigui el seu propòsit.
Els nens i les nenes, quan més petits, més susceptibles són de ser influenciats pels adults i aquesta influència és més gran quant més temps passem amb ells, quanta més relació hi tinguem, quant més afecte es doni entre ells i nosaltres...

La nostra influència en els menors no ve donada precisament per allò que els hi diem, ni per allò que els ensenyem a fer, sinó bàsicament per allò que nosaltres som, és a dir, per les nostres actituds.

Un nen o una nena a qui diem que ha de respectar als seus companys, a qui tal vegada els hi ensenyem alguna habilitat social de respecte vers als altres, però que s’adonin que nosaltres no som respectuosos, què penseu que aprendran amb més intensitat?
Si volem transmetre hàbits saludables i els nens i les nenes, per exemple, ens veuen fumar, quin és el veritable missatge que els hi estem enviant?

Els nens i les nenes necessiten referents en els quals emmirallar-se, no hi ha dubte que el monitor i la monitora de lleure en són els seus referents, a qui lògicament imitaran.
És aquí quan la paraula educació agafa tota la dimensió del seu relativisme, educar en quin sentit?, però això ho deixarem per a un altre dia.

Avui, els que ens interessa és el fet que un monitor i una monitora de lleure educa encara que aquesta no sigui la seva intenció i bàsicament ho fa en funció de com som nosaltres, els hàbits i les actituds que transmetem.

Reflexionar sobre aquest fet ens pot ajudar a ser conscients que en qüestions educatives hem de ser conseqüents amb allò que intencionadament transmetem i allò que contínuament transmetem amb les nostres actituds i el nostre llenguatge corporal, aquell llenguatge que fins i tot els nens i nenes que encara no saben parlar ja entenen.

Rubèn Fornós Casares

El treball en xarxa en els cursos de monitors/es i directors/es

El passat 7 de desembre de 2008 l'Escola l'Empordà va presentar a la Trobada anual d'escoles de lleure que es va celebrar a Secretaria de Joventut a Barcelona, dins l'apartat de bones pràctiques, aquest informe d'activitat didàctica.

El treball en xarxa en els cursos de monitors/es i directors/es
Objectiu:
Portar a la pràctica en els cursos de monitors/es i directors/es el treball en xarxa utilitzant com eina el correu electrònic
Activitat:
Cada alumne/a ha d’enviar com a mínim tres correus electrònics i cada correu que enviï l’ha de rebre tota la resta de la classe:
1) Efectuant dues preguntes sobre el curs de caire didàctic o organitzatiu
2) Contestant dues preguntes de les formulades, però de dos alumnes diferents
3) Enviant els monitors/es la fitxa del taller (amb imatge del mateix) que han de presentar a colònies, i els directors/es la fitxa tècnica d’un recurs didàctic o dinàmica de grup a escollir

Metodologia:
A començament del curs s’exposa l’activitat als alumnes.
El delegat de classe ha de recollir les adreces electròniques de tots els alumnes de la classe i enviar un primer correu a tothom perquè tots en tinguin les adreces.
L’adreça de l’escola també hi és inclosa, un professor és el responsable de portar-ne el control, però no hi participa. Aquest professor reenvia els missatges que puguin aportar informació interessant a la resta de professors segons convingui.
Resultat:
Aquesta experiència es va portar a terme per primer cop el 15 de setembre de 2008 i hores d’ara tenim resultats de 2 cursos de directors/es i 3 cursos de monitors/es.
La totalitat dels alumnes han participat de l’experiència, fins i tot aquells que no disposen de connexió a la xarxa, que han aprés a aconseguir una adreça electrònica gratuïta i han utilitzat la xarxa a través d’un familiar, un amic, de la biblioteca i del PIJ.
Només una persona s’ha queixat que si li ha col·lapsat el correu electrònic.
Al principi costa d’arrancar però un cop arrancat es produeixen a més de la dinàmica proposada altres sinèrgies:
- Quatre dels cinc cursos han organitzat per aquest sistema el sopar de curs.
- Hores d’ara, només un d’aquests cursos ha acabat ja que es tracta d’un intensiu, però els alumnes han continuat utilitzant aquest sistema per comunicar-se (enviament de fotografies i de fitxes de jocs esportius, concretament).
- S’ha utilitzat aquest sistema per enviar-se material divers (fotografies i recursos varis educatius).
- A excepció d’una alumna que va fer servir aquest sistema per demanar un encàrrec particular, tothom ha fet un bon ús del mateix. Un alumne li va cridar l’atenció.
- Alguns dels grups de treball de l’espai d’aprenentatge s’han acabat organitzat mitjançant aquest sistema.
- S’han enviat missatges diversos a l’escola preguntant sobre temes organitzatius, o demanant material com ara el projector per fer les presentacions del treball.
- L’Escola ha enviat recordatoris de treballs que han de presentar com ara el conte i el taller a colònies, o informació sobre com anar a les colònies
Ens hem adonat mitjançant aquest sistema quina és la preocupació de les alumnes d’un curs de monitors sobre el treball d’equip i com alumnes del mateix curs el justificaven.
També serveix per prendre el pols al curs i veure què pensen els alumnes quan es parlen entre ells, ja que de forma directa i indirecta es fan comentaris sobre les classes, els professors i els propis alumnes.
Tot i que encara no ho hem posat en pràctica veiem la possibilitat de fer arribar apunts complementaris al llarg del curs i plantejar qüestions abans de determinades classes, entre altres.
I sobretot s’ha complert l’objectiu específic proposat a l’inici i els que porta implícits el propi treball en xarxa.

Rubèn Fornós i Casares