Pa amb Nocilla

Durant dues setmanes cada dia de les 7h a les 10h del vespre de dilluns a dijous, estic impartint un Curs d’Iniciació en el Lleure a Banyoles, assistit per altres professors de l’Escola l’Empordà.

Aquest curs ha estat organitzat per Serveis Socials de l’Ajuntament de la capital del Pla de l’Estany i inicialment es va enfocar per al col·lectiu immigrant, sobretot marroquí.

La necessitat de normalització i d’integració d’aquest col·lectiu ha obligat als organitzadors a plantejar-se la necessitat de convocar un curs obert a tots els joves de Banyoles on el resultat és que es barregen tant joves immigants com autòctons.

El segon dia de classe els vaig demanar que ensenyessin una cançó que recordessin de quan eren petits i els nois del col·lectiu marroquí ens van ensenyar una joia de cançoneta que més o menys traduïda ve a dir:

“pinto al papa / pinto a la mama / amb molts colors / amb molts colors / pinto una bandera / dalt d’una muntanya / sóc un artista / sóc un artista”.

Tenim la tendència a tractar aquest tema de la immigració des del punt de vista multicultural i això fa més mal que bé.

Organitzem festes interculturals però bona part d’elles no saben sortir-se’n del model multicultural, exòtic... proteccionista.

I això, ho hem tingut molt en compte en aquest curs, com quan se’ns va proposar fer un berenar comunitari per al final de curs on cadascú portés algun element típic de cada país i em vaig veure obligat a intervenir fent la reflexió: estem treballant la interelació del treball d’equip, proposem-los de fer un berenar comunitari, però que cada equip s’espabili portant allò que cregui convenient, sigui un berenar típic gambià, marroquí, català o deicideixin anar al super a comprar pa amb Nocilla.

Rubèn Fornós i Casares

Aprenentatge i motivació

A casa tenim un ordinador familiar que faig servir conjuntament amb la meva dona i la meva néta de 4 anys, l’Àfrica.

Jo tinc molt clar que per aprendre s’ha de remenar.

En el meu cas, la més sonada la vaig fer l’any 1997 quan vaig comprar el meu primer PC. Jo era dels pocs que féiem servir l’Apple. El vaig comprar a l’Hipercor, en un pla de pagaments a terminis, i quan me’l van portar a casa la primera cosa que vaig fer va ser formatejar-lo. Vaig pensar: si me’n surto tindré molt de guanyat, i si no, sempre els hi podrè preguntar què collons m’han venut.

Me’n vaig sortir.

Així doncs, no us estranyi que el deixi lliurement a la meva nèta.

El ratolí el va aprendre a fer anar, ara ja fa quasi un any, amb un joc que havia de colocar el mobiliari d’una habitació al seu gust. No va calguer ensenyar-li res, la motivació per fer una cosa que entenia a la perfecció (com ara que el coixí va a la capçalera del llit) va ser el centre d’interès que aprengués la tècnica d’arrossegar, deixar anar i escollir.

Ara, pero, he quedat bocabadat.

La meva dona li ha ensenyat a baixar-se els programes d’Ensenyament del Clic i jo al·lucino: entra a internet, selecciona la pàgina del Clic, entra al cercador i selecciona (en prou feines sap llegir) activitats de 3 a 6 anys, selecciona l’idioma català, selecciona una activitat, la instal·la, surt d’internet, obre el programa del clic, cerca l’activitat i la comença a fer: relacionar paraules amb dibuixos o sons, trencaclosques...

I això que he explicat dóna molt a pensar.

Rubèn Fornós i Casares

Estem satisfets!

Dimarts, l’Escola l’Empordà hem organitzat conjuntament amb l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Palamós una jornada formativa sobre la temàtica de l’abús sexual infantil.

Aquesta activitat ha estat patrocinada per Secretaria General de Joventut i ha estat una de les tres que s’han portat a terme a tot Catalunya patrocinades per la Generalitat de Catalunya.

Jo ja hi havia participat junt amb en Jordi, en un curs de formació més ampli organitzat per la mateixa Secretaria General de Joventut l’any 2003, conseqüència del qual la nostra escola va incorporar en el seu temari la prevenció de l’abús sexual infantil.

En vaig fer un ampli reportatge que vam publicar a La Proa i que ha servit de base per a les classes que impartim.

Posteriorment, ara fa un any vaig assistir junt amb professores de l’Escola en una d’aquestes Jornades a Girona, on no se superaven la dotzena de persones.

I ara, hem aconseguit reunir 35 persones, la majoria alumnes dels cursos de Monitors que s’imparteixen a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols.

Quan parlo a les meves alumnes i als meus alumnes del tema dels abusos sexuals infantils sempre veig cares llargues, cares tristes, i fins i tot he vist actituds agressives vers la meva persona, que sempre han acabat en enfonsaments i llàgrimes.

És tracta d’un tema massa viu a la nostra societat i massa amagat encara, i si amb aquestes 35 persones hem aconseguit posar al carrer 35 consciències que vetllin per la protecció dels menors que cauran a les seves mans, afegides als prop de 1.500 alumnes que hem tingut en aquests darrers tres anys i als quals hem format i informat sobre això, ja ens donem per satisfets, perquè és així com treurem la por i aportarem seguretat i comprensió a les víctimes.

Rubèn Fornós i Casares

Gràcies per tot el que m'esteu ensenyant

De vegades penso que hauria de pagar als meus alumnes per donar-los classe, bé prou que ells ho fan per venir-hi.

Ells s'enduen una formació especialitzada, però jo cada vegada aprenc i m'especialitzo més gràcies a ells.

L'educació té la màgia d'aquesta retroalimentació que t'enriqueix i jo en sóc plenament conscient d'això.

Un alumne/a no és un sac buit que omples de coneixements, sinó que es tracta d'una persona amb tot els seu bagatge cultural.

Jo, quan començava a donar classes, ara ja fa 26 anys, vaig cometre l'error d'anar a la meva primera classe pensant que era jo qui tenia els coneixements i que els meus alumnes eren qui els havien de rebre.

Quan equivocat que estava!...

Ara, passats els anys, deixo ben clar a la meva primera classe que els hi faig que la meva funció és fer-los reflexionar i els hi argumento que la reflexió és l'arma més poderosa de la que estan dotats.

Aquest passat divendres m'en vaig anar de colònies amb el curs de Directors/es d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil que estem organitzant al GEiEG de Girona. Al vespre, després de sopar, els havia proposat una activitat que va íntimament lligada amb tot el que he dit abans. Jo l'he batejada Compatir Recursos i consisteix en que cada alumne proposa ensenyar una activitat a la resta.

Una vegada més, tant ells com jo mateix, ens hem enriquit amb les seves propostes.

Moltes gràcies a tots i totes pel que m'esteu ensenyant.

Rubèn Fornós i Casares