Objectius pedagògics i organitzatius assolits del tot

Aquesta setmana he estat ben distret.

Si us fixeu a la foto de portada em podreu identificar fent cantar al grup de joves participants al Curs d’Iniciació al Lleure Educatiu que l’Escola l’Empordà acaba d’impartir i en el qual hi han participat prop de 200 joves empordanesos.

Particularment, la meva situació és ben estranya, ja que el meu treball està dividit en dues ocupacions diferents, el periodisme i l’ensenyament. Home de molts oficis, pobre segur!, diuen.

La dificultat de portar a terme un curs d’aquestes característiques no es troba en la part pedagògica, de la que l’escola és una entitat experta amb bons professionals de la matèria, sinó en l’organització logística del mateix. Organització que comença molt abans i on les decisions que prens poden portar-te a l’èxit o al fracàs més rotund.

Enguany a més, la cosa es complicava perquè hem implantat dos nivells i això volia dir que tot era molt més complex.

La visió que et dóna organitzar les coses des de diversos àmbits, contemplar-ho tot des de diferents òptiques i fer-ho no solament en detall, sinó també en conjunt, et capacita per prendre decisions que sovint no són enteses per aquells altres que només tenen una visió parcial de les coses.

I això ha passat quan m’he limitat a recollir els suggeriments que els monitors-professors em feien però m’he mostrat rígid a l’hora de seguir el programa logístic, conscient que no ens podíem permetre el luxe de fer canvis, ja que un petit canvi aparentment sense importància implicava a tota la resta...

Suggeriments que, això sí, seran molt importants per a properes edicions.

Al final de tot, però, queda la satisfacció d’haver arribat a bon port i amb els objectius pedagògics i organitzatius assolits del tot.

Rubèn Fornós i Casares

Un monitor ha de ser valent

Divendres passat va començar el Curs de Monitors/es de Castelló d'Empúries i Roses, dues poblacions empordaneses que han ajuntat recursos per facilitar al jovent (i no tant jovent) d'aquella zona l'accés a la formació en el lleure educatiu.

El que no comptaven es que la demanda d'aquesta mena de formació s'ha incrementat molt i no han estat al tanto de les inscripcions. De tal manera que un curs que amb un límit de 30 alumnes ja és dificultós realitzar-lo, s'han trobat amb 48 inscrits, millor dit, m'hi vaig trobar jo.

Sort tenim que les nostres classes estan preparades per quan hi ha un grup reduït d'alumnes i per quan, com ara, se sobrepassen els límits, que aleshores aprofitem la conjuntura i ho dinamitzem amb treballs d'equip i posades en comú.

Així doncs, que a la primera classe i després de la presentació del curs i les presentacions formals (que més aviat són d'allò més informal), els alumnes van fer un exercici en el qual per equips havien de destacar les qualitats que creien havia de tenir un bon monitor.

Vaig quedar sorprès, un grup va destacar la valentia com a qualitat.

Jo, el primer que vaig fer, va ser assegurar-me que tothom entenia valentia de la mateixa manera i la gran majoria dels alumnes van arribar a un cert consens: valentia és la capacitat d'afrontar les nostres pròpies responsabilitats.

Però, aquells alumnes que havien posat l'exemple van especificar, "un monitor ha de ser valent i s'ha de posar al front de tot, s'ha de saber tirar per una tirolina o ha de saber fer ràpel..."

Ara, tinc pel davant tot un curs per fer-los-hi entendre que aquesta qualitat està molt bé per a col·lectius com ara el militar, però que no és gens rellevant per a un educador de lleure.

Rubèn Fornós i Casares