Jo també copio els llibres

Internet em permet estar al dia d'un munt de coses que abans ni tant se val em plantejava d’estar-ho. Diàriament obro les adreces d'un seguit de mitjans de comunicació i navego per unes quantes planes de referència, intentant assimilar-ho tot. Aquest hàbit (o vici segons la meva dona) m'ha fet adonar d'un fet que m'havia passat desapercebut. Hi presto més atenció del compte a totes les notícies relacionades amb la fisiologia i molt especialment en tot allò que fa referència al cervell i a l'adquisició del llenguatge. Quan a primer de Ciències de l'Educació vaig estudiar fisiologia vaig haver de presentar un treball de lliure elecció i ho vaig fer sobre l'adquisició del llenguatge. Tant és així, que un cop descoberta la meva feblesa o vocació frustrada, diguem-ho com vulguem, he tirat endavant una altra activitat dins del món cibernètic que mesos enrera no hagués ni arribat a sospitar que podia fer. Es tracta del següent: mitjançant un seguit de paraules clau, i a través dels buscadors, entro a planes web i copio articles que considero rellevants dins el tema, i els vaig classificant dins d'un document de word, amb un índex, articles que no tinc temps per llegir. Senzillament m'estic fabricant un llibre a la carta, que a diferència d'Ana Rosa Quintana no és per publicar, sinó per llegir quan gaudeixi (segurament aquest Nadal) d'uns dies de vacances.

RUBÈN FORNÓS

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el novembre de 2000

Al tanto amb el pinyo

L’equip directiu de l’Escola l’Empordà, format per en Jordi, l’André i jo mateix, ja fa temps que vam muntar una secretaria virtual d’aquesta escola. La necessitat obliga, l’André és el responsable de la delegació a l’Alt Empordà, i nosaltres dos estem al Baix Empordà. Així que, vam veure en l’internet la gran solució als nostres problemes logístics. L’Escola ha anat creixent i el volum de gestions que s’han de dur a terme ens superen, no per la gestió per ella mateixa, sinó per la gran quantitat i varietat de gestions que aquesta feina comporta. Ens calia cercar un sistema de control efectiu, i el vam trobar. Cada dia al vespre estem obligats a obrir el correu electrònic i revisar la taula de feines, que en Jordi té cura d’actualitzar diàriament, i anotar els resultats de les nostres gestions. I quan una gestió no s’ha fet, en Jordi ens posa un pinyo (un senyal lluminós que fa mal d’ulls i que es veu moltíssim). Ho hem aconseguit, tots tres odiem els pinyos, i jo que en sóc el guanyador del juliol, ara sóc qui en té menys. Pur condicionament.

RUBÈN FORNÓS

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà l'agost de 2000