15 d’octubre 1979

Convertir el temps lliure en temps de lleure

Moltes dictadures es valen de conceptes amb molta dosi emocional, com la pàtria, l'orgull nacional, la provocació estrangera, etc., per assolir els seus grans objectius i mantenir al poble sotmès.

Ja fa temps que els estudiosos de la influència que pot provocar l'acció educativa, saben que la més forta és aquella que utilitza els elements emocionals.

Aquests coneixements sobre l'aprenentatge ens confirmen, doncs, la força de l'educació fami­liar que, sovint i a vegades exclusivament, està carregada d'elements emocionals. 

Però també és molt forta l'educació informal rebuda al carrer, al barri, a la colla d'amics, perquè està carregada d'una forta dosi d'emocionalitat. 

El nen en anar creixent es va deslligant de la seva família, per anar adquirint altres lligams afectius, i que sovint tenen una forta càrrega d'influència en ell. 

L'adquisició de malalties tals com l'addició a les drogues, moltes vegades, ha estat deguda a la iniciació dels propis companys, on hi havia una relació molt forta a nivell emocional.

El temps lliure actualment, cada vegada, és més gran, i les alternatives que la societat de consum ens ofereix, van paral·leles. 

No obstant això, cal tenir en compte que aquestes alternatïves sovint són educatives en el sentit contrari als valors que potenciem (és a dir, deseducatives en quant eduquen en una altra direcciò), i que moltes vegades són incontrolades, ja que estan mancades d'objectiu educatiu.

Cal que el temps lliure es converteixi majorment en temps de lleure, és a dir, controlat per una acció educativa que respongui a un projecte, per evitarque aquesta gran intluència incontrolada que el noi rep del carrer sigui minimitzada. 

En altres paraules, cal educar constantment, per evitar una deseducació.

Si consensuem que la democràcia és un valor que cal potenciar, dintre d'aquest marc de referència,
haurem d'apostar per una socictat pluralista on hi hagi ofertes cducatives variades que donin resposta a la diversificació social. 

Solament amb una oferta variada podrem contentar una demanda que també ho és.

L'acció educativa en un estat democràtic ho és en el sentit que aquesta neix de l'aplicació dels projectes educatius (formals o informals), i que aquests són diver­sos. 

Només garantint la lliure expressió, podrem gaudir d'una oferta multivariada, on els pares i en definitiva els propis adolescents, puguin escollir la direcció de I'acció educativa que comporta el temps del lleure.

Per acabar, penso que el fet de què hi hagi bons professionals dintre d'un marc generalitzat i consensuat, garanteix que la multioferta educa­tiva sigui de qualitat, i la tendència de la nostra societat catalana, en quant de democràcia, ho és en aquest sentit.

Rubèn Fornós Casares